“En la fondària de la consciència del poble ara només hi creuen els que venen de vacances, la gent del lloc mira la tele. No perquè estiguin esgotats, no perquè tinguem una vida tan i tan dura, que al final no passem gana, sinó per emplenar el forat, per fer alguna cosa.”

Rússia, segle XXI: els personatges d’aquests contes hi viuen i saben que no hi ha sortida, que la vida passarà allà, en aquell país que practica el més lamentable dels cultes, el banditisme erigit en virtut. Són espectadors atrapats en la història. Però ningú no els privarà de tenir vida moral, ni sentit estètic, ni fantasia. ¿Què pensen, què somien els humans quan ja no hi ha res a fer?”

Pedra, paper, estisores s’ha traduït a dotze llengües i ha consagrat Óssipov com un dels autors de més tremp literari i polític de les lletres russes contemporànies.

Maksim Ósipov (Moscú, 1963), escritor y médico, estudió en Moscú y se especializó en cardiología. En los años noventa fue a trabajar a Estados Unidos y fundó en Rusia una editorial de libros de medicina. También editó libros de teología y de música. En 2007 publicó su primer texto en la revista Znamia, “Sobre el padre Ilia”, unas notas autobiográficas. En 2009 salió a luz su primer volumen de cuentos y ensayos, No nos podemos quejar, seguido en 2011 por El grito del ave doméstica y en 2022 de Piedra, papel, tijeras. Además de relatos, Ósipov ha escrito obras de teatro que se han representado en distintas salas de Rusia. Actualmente se ha exiliado de Rusia por la guerra de Ucrania. Opositor activo, su postura crítica se acentuó en 2014, con la anexión de Crimea.