«Quan llegeixes Dovlàtov no saps si riure, plorar o plorar de riure»
Albert Sánchez-Piñol, diari «Ara»
Els nostres és l’àlbum familiar de Serguei Dovlàtov , d’una nissaga que abraça tot el segle XX. Una parentela farcida de personatges contundents que s’espavilen de la millor manera en un país caòtic i absurd. Dovlàtov recorda els avis malhumorats i forts, els oncles contrabandistes, la mare sense pèls a la llengua, la tieta correctora que sabia els secrets dels literats, el pare que admira i defensa Stalin, la gossa Glaixa que viu entre dissidents i per això borda als uniformats demostrant un esmolat sentit de la justícia, les estranyes circumstàncies en què va conèixer la seva dona i les converses amb la seva filla, quan ella li fa preguntes com: “I per què no pots publicar?” o “Papa, tu estimes Bréjnev?” just arribats a Nova York.
Cada protagonista té el seu propi capítol que no es sinó el relat de cada vida sota la trista mirada irònica del seu descendent. Dovlàtov s’explica “ell” a través dels altres, com a baula d’un joc de miralls del qual neix un llibre colpidor i íntim que ens corprendrà.
Serguei Dovlàtov, va néixer el 1941 a la ciutat d’Ufà, Unió Soviètica. Va estudiar a la Universitat de Leningrad i va fer el servei militar com a vigilant en un camp de presoners. Entre d’altres feines, va fer de periodista a Leningrad i Tallinn, i més endavant treballà com a guia al Parc Puixkin. Moltes d’aquestes experiències va traslladar-les al paper en títols com La zona, La maleta, El compromís, Els nostres, La filial, El parc, L’ofici i L’estrangera, tots publicats a LaBreu Edicions. Fins a l’arribada de la perestroika, a l’URSS només hi va publicar com a periodista, mai com a narrador. A finals dels setanta va abandonar el país. I, pocs anys abans de morir, als Estats Units, va acabar rebent el reconeixement que es mereixia gràcies a la publicació dels seus relats a la prestigiosa revista The New Yorker.
|