El huapango Guadalajara es la melodía que aparece -a lo lejos, apenas perceptible, casi invisible, siempre innombrada- en cada uno de estos catorce relatos paradójicos, laberínticos y febriles. La avidez y el deseo que impregnaban los libros de Monzó han ido dejando paso, paulatinamente, a la desazón. Es de esa desazón de la que, de una manera u otra, los personajes de Guadalajara intentan escapar: el mentiroso compulsivo, el examinando rebelde, el político a punto de votar, el actor en pleno éxito, el profeta desmemoriado, el hombre que habla solo, el que no para de charlar, el que no abre la boca, y esa estirpe de carpinteros que amputan el dedo anular a sus hijos cuando cumplen nueve años.
Quim Monzó va néixer a Barcelona l’any 1952. Ha traduït contes, novel·les i obres de teatre. Ha escrit guions per a la ràdio, la televisió i el cinema. És col·laborador habitual de La Vanguardia i Catalunya Ràdio. Ha publicat onze llibres de narrativa i deu d’articles. Ha guanyat el premi Nacional de Literatura, el de narrativa Ciutat de Barcelona, el d’Honor de les Lletres Catalanes, el de novel·la Prudenci Bertrana, el de novel·la El Temps, el Lletra d’Or al millor llibre de l’any, el dels Escriptors Catalans i, quatre vegades, el premi de la Crítica, que atorga Serra d’Or. |