El relat d’una jove que vol deixar de sentir-se forastera a la terra on ha nascut.
La protagonista torna, per fi, a la gran ciutat que l’ha vist créixer, mesos després d’haver-se mudat amb els seus pares a un poble-ciutat que no coneix. Al mateix temps, els estudis s’acaben i toca pensar què fer i què ser. La incertesa del que vindrà i l’ànsia per l’emancipació, així com la por d’equivocar-se, la porten a debatre el futur i a qüestionar-se el present, a través d’un recorregut per les ambicions personals, per la feina, per la família i pel descobriment d’un món injustament enemistat amb els seus orígens.
Un far a tres minuts de casa explica el conflicte que es dona contra els fills d’immigrants pel fet de situar-los dins d’una societat occidental que els és hostil.
«A tres minuts de casa hi ha un far. Tres minuts comptats, que sé que són exactes perquè la mare els compta cada cop que surt a cercar aigua de mar [...]. És de les poques coses que ens arrelen com a humanitat a la terra [...]. A vegades, però, l’aire de mar es bat amb la seva aigua i es converteix en una arma mortal. Aquesta arma, no fa més de trenta anys, va amenaçar la vida dels pares quan van creuar el mar en un vaixell de pescadors».
Òmnia l’Bakkali Tahiri (Barcelona, 1999). Quan tenia vuit anys va escriure un recull de contes al seu diari personal i va decidir que seria escriptora. Créixer en un barri obrer a Badalona la va portar a estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, amb l’objectiu de defensar els drets dels seus veïns. Estudiant, però, va descobrir que l’advocacia no era la seva vocació i, un cop graduada, ha estat treballant al sector públic, mentre escriu al seu blog i es dedica a l’activisme antiracista, especialment explicant el seu punt de vista com a filla d’immigrants marroquins i difonent la seva història, la dels seus pares i la de molts altres.