L'estiu del 1816, el poeta Percy B. Shelley i la seva esposa Mary es van reunir amb Lord Byron i el seu metge en una casa a la vora del llac Leman. A instàncies de Lord Byron, i per animar una vetllada tempestuosa, van decidir que cadascun s'inventaria una història de terror. Mary Shelley, la més tímida i reservada del grup, va donar vida així a qui es convertiria en el seu personatge més famós: el doctor Frankenstein. Un any després d'aquella nit, va completar la novel·la.
La història -una metàfora sobre la vida, la llibertat i l'amor- gira al voltant d'un científic que decideix crear una criatura amb consciència pròpia a la qual després rebutja. Frankenstein o el modern Prometeu és una meravellosa rondalla amb tots els ingredients dels grans mites, un clàssic intemporal que recuperem a La Magrana amb traducció de Maria Antònia Oliver, premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
La traducció correspon a l'edició revisada per Mary Shelley el 1831, que inclou una introducció de l'autora i també el prefaci del 1817 que va escriure el seu marit Percy B. Shelley, a qui inicialment es va atribuir l'autoria de la novel·la quan es va publicar per primera vegada i de manera anònima l'any 1818.
|
Mary Wollstonecraft Shelley (1797-1851) fue la única hija de William Godwin y Mary Wollstonecraft Godwin, dos pensadores progresistas que se encargaron de introducirla en los ambientes intelectuales. Con apenas catorce años, conoció al joven poeta Percy Bysshe Shelley y huyó con él a Francia. Convivieron por algún tiempo y cuando se suicidó la primera esposa del poeta, se casaron. El matrimonio, que duró ocho años, vivió en distintos países y formó parte del círculo de poetas románticos que frecuentaba lord Byron. A los veintiún años, Mary Shelley publicó su primera novela, Frankenstein o el moderno Prometeo (1818), que obtuvo un gran éxito. También es autora de las novelas Lodore (1835), Falkner (1837) y la futurista El último hombre (1826), que escenifica el fin de la civilización en el siglo XXI.
|