Explicar històries i menjar: els dos plaers més vells del món, a més de l’altre que compartim amb les bèsties. ¿O potser les bèsties també s’expliquen històries? Les vint-i-set que hi ha dins Aliment van plenes de preguntes. I Martí Sales no viu al Paradís, però com Eva queixala la poma per curiositat i per fam. I tampoc no és Xahrazad, però podria passar-se tres anys explicant històries a un califa pel pur plaer d’explicar-les. El seu llibre és l’abecedari d’un voluptuós i neix del buit que anticipa el desig —el que fa que salivem per una truita a la francesa.
“Entre l’amor i la cuina, entre la lectura i les amistats detonants aterrava les troballes en entrades de diccionari de tota mena i llargada, i així es va anar fent Aliment, amb xup-xup i socarraet mentre casa nostra s’omplia de l’olor ancestral del pa enfornat. Si com deia Boeci el futur és un invent dels enamorats, també aquest diccionari.”
Martí Sales
Nascut al carrer de l’Or de Barcelona l’any abans que es fes el primer Aplec del Cargol a Lleida, Martí Sales es va criar a base de galetes d’Inca. De petit el menjar no li interessava gens i els pares suaven la cansalada perquè no se’ls neulís. Als vuit anys el seu plat preferit és el xai amb arròs. A mesura que creix, es va enamorant d’albergínies, carxofes i capipota, cua de bou, anxoves i mole. Ha plantat calçots. Ha tingut l’ocasió de menjar becada dos cops. L’únic que és incapaç d’empassar-se són el fetge i les ostres —de moment.
|