Explicar històries i menjar: els dos plaers més vells del món, a més de l’altre que compartim amb les bèsties. ¿O potser les bèsties també s’expliquen històries? Les vint-i-set que hi ha dins Aliment van plenes de preguntes. I Martí Sales no viu al Paradís, però com Eva queixala la poma per curiositat i per fam. I tampoc no és Xahrazad, però podria passar-se tres anys explicant històries a un califa pel pur plaer d’explicar-les. El seu llibre és l’abecedari d’un voluptuós i neix del buit que anticipa el desig —el que fa que salivem per una truita a la francesa.
“Entre l’amor i la cuina, entre la lectura i les amistats detonants aterrava les troballes en entrades de diccionari de tota mena i llargada, i així es va anar fent Aliment, amb xup-xup i socarraet mentre casa nostra s’omplia de l’olor ancestral del pa enfornat. Si com deia Boeci el futur és un invent dels enamorats, també aquest diccionari.”
| Martí Sales
Nascut al carrer de l’Or de Barcelona l’any abans que es fes el primer Aplec del Cargol a Lleida, Martí Sales es va criar a base de galetes d’Inca. De petit el menjar no li interessava gens i els pares suaven la cansalada perquè no se’ls neulís. Als vuit anys el seu plat preferit és el xai amb arròs. A mesura que creix, es va enamorant d’albergínies, carxofes i capipota, cua de bou, anxoves i mole. Ha plantat calçots. Ha tingut l’ocasió de menjar becada dos cops. L’únic que és incapaç d’empassar-se són el fetge i les ostres —de moment.
|