Esperonada per les opinions d’amics i família, i amb l’objectiu de resoldre una difuminació física que denota certes incongruències internes, la Diana s’anima a emprendre un viatge cap al seu món interior. Per què no? Enroscar els cargols fluixos, arreglar els quatre mecanismes que fallen i sortir higiènica, nova i enllustrada. Lluny de ser un viatge fàcil, però, el periple la portarà a conèixer geografies i criatures del tot imprevistes —buròcrates, turistes, guàrdies, fins i tot un àngel!— i haurà de driblar persecucions, aguantar escarnis i caminar molts quilòmetres per aconseguir el seu objectiu. Un cop s’adona que el seu dedins és un lloc abominable, a voltes hostil, haurà de trobar la manera de sortir de si mateixa amb vida. Amb una mirada irònica i una prosa neta i original, plena de sentit de l’humor, Pujadas contraposa unes expectatives mig transcendentals mig terapèutiques amb una realitat entre hilarant i estèril, i fa la seva particular contribució a la literatura del jo.
Irene Pujadas (Sant Just Desvern, 1990) viu a Barcelona. Va treballar cinc anys a la revista Butxaca i ha escrit per a mitjans com l’Ara Llegim, La Llança o La Lectora. L’any 2017 va ser una de les tres fundadores de la revista BRANCA. El 2020 va guanyar el premi Documenta amb Els desperfectes, un recull de contes que va rebre també el premi Ciutat de Barcelona i va tenir una boníssima acollida entre lectors i crítics, fins al punt que el primer relat, que dona títol al conjunt, va ser traduït a l’anglès i publicat a la prestigiosa revista The New Yorker l’estiu del 2024. Actualment treballa a Angle Editorial.
