Una novel·la colpidora que transita pel cantó més fosc de la postguerra espanyola, i de la condició humana.
Quan la fira de monstres abandona el poble de Gaidovar, el deixen al mig de la plaça i s’emporten un secret. L’Abel Absent sobreviurà a un orfenat de l’Espanya profunda, aprendrà l’ofici de matallops i, sense voler-ho, tornarà a posar en marxa el mecanisme que va provocar que la seva família de monstres l’abandonés. Però aquesta vegada les conseqüències seran irreversibles. «Només perdura allò que fa mal», ens adverteix Blasfèmia. L’infern és molt més a prop del que ens pensem, separat de nosaltres per un tel prim i transparent, i quan ens toca, ja res torna a ser igual. Però això els personatges de Blasfèmia ho van aprendre fa molt de temps.
Ferran Garcia va començar a néixer el 12 de juny de 1971 a Vic. A les 12 hores encara no ho havia aconseguit. La seva primera frase va ser «Deixeu-me en pau». Ha participat en el recull "Deu relats ecofuturistes" (Males Herbes, 2106). Aquesta és la seva primera novel·la. |