DONALD BARTHELME | El pare mort

El PARE MORT és considerada l’obra mestra de Donald Barthelme. Publicada per Farrar, Straus & Giroux l’any 1975, narra la processó de 19 persones que arrosseguen una entitat gegantina que representa la paternitat, ni viva ni morta, a la qual condueixen a la tomba. En aquest llibre, Barthelme pren temes clàssics de la narrativa d’Estats Units, com la paternitat o el viatge per oferir-ne una nova versió passada pel garbell de l’experimentació postmoderna i el seu particular sentit de l’humor, amb el que satiritza el patriarcat. Tot i restar inèdita en català, l’obra de Barthelme ha estat reivindicada des dels anys seixanta per escriptors com Quim Monzó, que va traduir-ne dos contes per la revista “Els Marges” (1982, núm. 26, p. 73-80), “El nou membre” i “Alguns de nosaltres havíem estat amenaçant el nostre amic Colby.

DONALD BARTHELME (1931-1989) va néixer a Filadèlfia però va créixer a Houston, on el seu pare era professor d’arquitectura a la University of Houston, en la qual Barthelme estudià Periodisme i Filosofia. L’any 1963 es muda a Nova York i publica el seu primer recull de contes, Come Back, Dr. Caligari (1964), al qual seguirien Unspeakable Practices, Unnatural Acts (1968), City Life (1970), Sadness (1972), Amateurs (1976), Great Days (1979), Sixty Stories (1981), guanyador del PEN/Faulkner Award de 1982 en la categoria de ficció, Overnight to Many Distant Cities (1983) y, pòstumament, Teachings of Don B. (1992). Barthelme també va publicar tres novel·les en vida, Snow White (1969), The Dead Father (1975) i Paradise (1986) i una quarta pòstuma, The King (1990); un llibre infantil, The Slightly Irregular Fire Engine (1971), guanyador del National Book Award de l’any 1972 en la categoria de llibre per a nens, i un llibre de paròdies, Guilty Pleasures (1974), entre d’altres.