Els congressistes han arribat a la ciutat, amb la prepotència que els atorga estar farcits de diners. Per desplaçar-se, s’enfilen al gep dels treballadors a canvi d’un propina que supera amb escreix el seu magre salari. En Joko es resisteix a ser domat, però, de la mateixa manera que la resta dels seus companys, acaba servint abnegadament els congressistes, temptat pels diners i l’evasió de la rutina del seu lloc de treball, així com per l’esperança de construir un futur millor per a ell i els seus. Però aviat s’adonarà que el seu avenir ha quedat lligat indissociablement al dels congressistes, un malson que ha entrat fins al rebedor de casa seva.
Roland Topor (1938-1997) es autor de una obra proteiforme en la que se mezclan el dibujo, la pintura, el teatro, la televisión, el cine, la poesía y la narrativa. Colaborador durante un tiempo de la revista satírica Hara-Kiri, en 1962 fue uno de los fundadores, junto a Fernando Arrabal y Alejandro Jodorowsky, del movimiento Pánico. En 1973 obtuvo en Cannes el Premio Especial del Jurado por la película de animación El planeta salvaje, realizada en colaboración con René Laloux. Tres años más tarde, Roman Polanski adapta al cine su novela El quimérico inquilino |