En aquest llibre, La Catalunya pintoresca, editat el 1919 per Salvat-Papasseit, s’hi apleguen una sèrie de dibuixos de Xavier Nogués que prèviament havien estat publicats a la Revista Nova: estampes de la vida quotidiana, animades i vives, emmarcades en el noucentisme més realista, que retrataven irònicament unes actituds i comportaments a vegades estrafolaris, a vegades poc lloables arrelats a la idiosincràsia catalana.
A l’àlbum, Nogués va una mica més enllà que altres ninotaires (o titellaires) de la seva època en superar el simple dibuix humorístic d’actualitat. Escorcolla els personatges, s’entendreix amb ells, els llegeix el pensament, en fa un estudi introspectiu, i en aquesta tasca hi troba uns models, una manera de fer a vegades una mica reprovable però que mira amb simpatia sorneguera, i que moltes dites i personatges populars reflecteixen.