Una guia imprescindible per entendre qui són,
què fan i on trobar-los.
PIJOS és un llibre necessari, és un llibre que ens acosta —a nosaltres, els mortals que habitem la Lower Diagonal o, Déu no ho vulgui, l’extraradi— a aquest grup de gent tan selecte i exclusiu com mal entès i pitjor comprès, i ens revela una vida sovint més complexa del que cap de nosaltres pot arribar a imaginar.
Els textos d’aquest llibre són una finestra oberta als atzars i a les disjuntives vitals que inunden les vides dels pijos i els priven de l’ideal de felicitat. Ser pijo no és fàcil, en contra del que es pugui pensar, no tot és triar conjuntets per a un còctel, o decidir quina de totes les seves propietats és la millor opció per passar uns dies de descans i desconnectar d’aquesta fatídica existència poblada de mortals insípids i intranscendents que no els entenen i els tracten sense cap mena de deferència.
Marc Giró (Barcelona, 1974) és als pijos el que Dian Fossey als goril·les de les muntanyes de Virunga, a Ruanda i la República Democràtica del Congo. D’extracció treballadora, que no obrera en el sentit més literal de la paraula, sempre ha aspirat a l’ideal de vida regalada, tot i que sense massa èxit pel que sembla, atesa la seva participació constant en mitjans diversos com el Vostè primer a RAC1, o les col·laboracions en l’Està passant, amb Toni Soler, Deforme Semanal, amb la Isabel Calderón i la Lucía Lijtmaer i Versió RAC1, amb el Toni Clapés, activitats que, amb una insistència insultant, l’allunyen del cuir de les butaques del Club i de Ion du Fraigneau, el seu estimadíssim amic equí. |