Si hi ha una virtut que sobresurt, de les moltes que té Empar Moliner, és la mirada irònica, distanciada però tendra, de l’escuma dels dies. Les quaranta cròniques d’aquest llibre recullen la visita a un tirador de cartes per esbrinar la supervivència de la llengua catalana, l’anada a un convent on es lloguen minyones sud-americanes, un dinar en un menjador per a pobres o la contractació d’un refugi atòmic. L’ull escrutador de Moliner hi transita amb l’alegria vital de qui no es deixa vèncer per l’adversitat ni l’absurd, o de qui creu que el millor conjur per a la dissort és l’humor.
Empar Moliner col·labora a la ràdio, la televisió i la premsa escrita. En català ha publicat L’ensenyador de pisos que odiava els mims, Feli, esthéticienne (premi Josep Pla, 2000), T’estimo si he begut (Quaderns Crema, 2004, premi Lletra d’Or 2005 i millor llibre de l’any 2004 segons La Vanguardia i El Periódico), Busco senyor per amistat i el que sorgeixi (Quaderns Crema, 2005), ¿Desitja guardar els canvis?(Quaderns Crema, 2006) i No hi ha terceres persones (Quaderns Crema, 2010). Els seus llibres han estat traduïts a l’anglès i a l’alemany.
|