És una de les obres cabdals de l’humor gràfic català del segle XX. Xavier Nogués juga a escarnir determinades actituds i comportaments d’uns personatges característics i peculiars, entre patètics i tendres, a través d’elements externs o més visibles de la figura humana: la vestimenta, les barbes, els pentinats, el nas… Els exagera i els deforma creant la caricatura, destacant els defectes i les virtuts de manera més viva que un retrat. Amb humor, però també amb un to culte i afinat, els seus ninots estan plens de vida, es belluguen, miren de reüll, s’estiren i corren i es troben a mig camí entre el que són entre realisme i l’expressionisme.
Xavier Nogués i Casas (Barcelona, 1873-1941) descobrí la vocació artística en unes classes nocturnes de dibuix. Treballà en diverses revistes i diaris, i publicà dos llibres. La seva activitat més important com a dibuixant d'humor fou el setmanari "Papitu".