La Rebeca, una dona encongida per la por, s’acaba de traslladar a Ocata amb tota la família. Aviat coneix els veïns de la casa del davant: la Camila, que amaga un secret; en Gregori, que passa les nits fumant al terrat, i la seva filla Flora, que encara no parla. De mica en mica, la relació entre les dues famílies s’anirà enrarint i les pors de la Rebeca prendran formes noves, cada cop més lligades a la geografia del poble, a la màgia dels seus espais sòrdids i als seus habitants, vius i morts. Neguit i desig duran la Rebeca a fer un trajecte que oscil·larà entre la sospita i la paranoia.
Amb una prosa magnètica, entre el conjur i la invocació, Que morin els fills dels altres narra una metamorfosi. La d’una dona que comença sent fràgil i acaba assumint un coratge que és ben seu, i que l’uneix a les bruixes de totes les èpoques i de totes les contrades. Com ja feia a Aioua, Roser Cabré-Verdiell continua descabdellant la institució familiar, el desig i els límits del sentit comú.
Roser Cabré-Verdiell Surribas (Barcelona, 1982). Ha publicat en diverses antologies de relats curts: "Barcelona 2059"(Mai Més, 2021), "Extraordinàries"(Males Herbes, 2020), "Estats alterats de la ment"(Males Herbes, 2017), "Relats ecofuturistes"(Males Herbes, 2016), "Noves dames del crim"(Llibres del Delicte, 2015) i "Crims nostrats"(Edicions Xandri, 2014). També ha publicat a les revistes de creació literària "Carn de Cap"i "Branca" (2019).