En una escala de veïns hi cap el món. No un món, sinó el món sencer. Especialment si és al Raval, barri que condensa costums i llengües i cultures d’arreu. Sense edulcorants ni mala sang, amb la profunditat de qui ha volgut estimar el barri on ha viscut —i no ha estat gens fàcil—, Sarramia i Ramon Pardina refl ecteixen la complexitat i les contradiccions d’un lloc que és alhora el centre de la ciutat i un espai al marge. Un lloc on hi ha tantes interrupcions que difícilment les muses t’hi trobaran treballant, i encara més difícil serà dur-hi una vida familiar tranquil·la. Tendre i crític, afectuosament irònic, bèstia a estones, perplex i divertit, lúcid i lúdic, sense nostàlgia però amb la melancolia dels amors impossibles, aquest còmic és un retrat brillant d’aquella escala que era el món, on va viure el president de Barcelona.

Aquesta novel·la gràfi ca explica les vivències d’un dibuixant lleidatà en un pis del Raval, entre la tardor de 1993 i l’estiu de 2006, els anys que van des de la Barcelona post-olímpica a la Barcelona pre-crisi.

La novel·la explica les vicissituds d'un edifici, a mig camí de la quotidianitat i el surrealisme, que podria ser tot un país. O tot un món.