MERCÈ SARRIAS | L'art de fer riure
Què ens fa riure? Com es construeix un acudit, o un gag, o una comèdia? Quines fórmules i formats existeixen? Per què uns personatges ens fan riure i altres no? L’humor ha de tenir límits? Cap on va la comèdia?
Aquest llibre (farcit d’exemples, sobretot d’obres de teatre i sèries actuals) analitza i descriu totes les formes que adopta la comèdia i revela com —gràcies a l’estructura del text, el to, els personatges— l’escriptor aconsegueix l’efecte còmic buscat. Com qualsevol manual conté instruccions i propostes, però Mercè Sarrias no vol fer caselles on encotillar la imaginació creativa. Al contrari, defensa la necessitat de trencar les regles i trobar una veu i un humor propis.
«L’escriptor de comèdia es planta davant la realitat, la contempla i crea una narració que la desubica a través d’una mirada irònica, exagerada i distorsionadora. Quan ho fa, la posa en fals, la deixa en evidència i en descobreix les trampes, els defectes i les debilitats.» — Mercè Sarrias
| Mercè Sarrias Llicenciada en Ciències de la Informació per la UAB, és professora a Eòlia i l’Institut del Teatre. La seves últimes obres són Eva i Adela als afores (Sala Beckett, 2017) i Fes-me una perduda (Teatre Eòlia, 2017). El 2012 estrena Quebec-Barcelona amb el Théâtre Sortie de Secours del Quebec. El 2011, L’any que ve serà millor (La Villarroel), obra col·lectiva, i Santi’s RIP (Fira de Tàrrega, 2011). Anteriorment, va presentar Informe per a un policia volador (Sala Muntaner, 2009) i En defensa dels mosquits albins (TNC, 2008). A més, és autora d’Una lluita molt personal (2004), La dona i el detectiu (Sala Beckett, 2000), Un aire absent, escrita el 1997, Àfrica 30 (premi Ignasi Iglesias i accèssit del María Teresa León el 1996; estrenada a la Sala Beckett el 1998) i Al tren (1995). És també guionista de televisió (Plats bruts, Porca misèria).
|
