Vinyetes que es debaten entre la poesia més bruta i l'absurd nihilista
Les rates es posen al servei de Julio César Pérez, més conegut com a Amarillo Indio, per retratar la realitat de la manera més simple i brillant. És un diari que recull de manera precisa i objectiva els esdeveniments que no deixen de desenvolupar-se. El primer llibre gràfic de: Rata.
Les seves vinyetes es debaten entre la poesia més bruta i l’absurd nihilista (…) La seva obra entronca amb la d’altres artistes com el francoargentí Copi. Igual que ell, en les seves vinyetes aconsegueix unir lirisme, sarcasme i certa abstracció formal.» Xaime Martínez,
«el contrast entre l’elegància abstracta del seu dibuix i les situacions precises que il·lustra, sostingudes pel context que faciliten els diàlegs còmics dels personatges, és on Julio César Pérez ens atrapa i ens meravella.» Iván Galiano,
«Així són els seus dibuixos, línies lleugeres que tremolen, moltes vegades embolicades i defectuoses, però que aconsegueixen un resultat vibrant, amb personatges que semblen indicar-nos que la vida continua malgrat tot, en una celebració de l’existència quotidiana». Ignacio Aiestaran,
«Julio César Pérez és un dibuixant excel·lent. Els seus dibuixos sintètics, text inclòs, són una crònica singular d’una vida tan corrent com absurda.» Cristina Ros.
Julio César Pérez nace en Barcelona en septiembre de 1974. Vive su infancia en la, ya inexistente, calle Sant Sadurní, en el 1º 1ª del número 14, casi enfrente del Garaje Argentina, antes cine Argentina (a la entrada del cual, casi siempre, se puede ver sentado a un señor gordo en camiseta imperio). Ahora Raval, antes Barrio Chino. Después de pasar por todas las casillas, se licencia en Bellas Artes y trabaja en todo tipo de empresas absurdas. También limpia trenes en horario nocturno durante toda una semana. Siguiendo, a su manera, la vieja tradición de un monasterio, dice sí a todo y se muda a Mallorca, donde se dedica a pintar de forma mediocre durante unos años. Se gana el respeto de su familia y los caseros al ejercer de profesor de secundaria. Lo deja y vuelve a la pintura. Los resultados son pésimos. Aprende a conducir. Tiene hijos. Trabaja de contable. Dibuja. Publica el libro Amarillo Indio 1 (Belleza Infinita, 2015) y Amarillo Indio 2 (Belleza Infinita, 2017).
En 2016 la editorial :Rata_ lo secuestra y recluye en una madriguera donde es obligado a dibujar ratas sin parar. Sus hijos le mandan recuerdos. Su mujer lo añora, pero sigue adelante.
|