Un homenatge i alhora una paròdia de la literatura popular, escrit amb la gràcia de Pere Calders i l"enginy de Borges.
La polpa era el material amb què es feia el paper que s’utilitzava per imprimir la literatura popular. En aquest volum, Jordi Masó explora les possibilitats argumentals i formals d’aquelles novel·letes de quiosc, per anar un pas més enllà . Amb un estil elèctric tan efectiu com la ràfega d’una metralladora, i amb un humor negre sense concessions, l’autor juga amb els llocs comuns de les històries de detectius, els relats de fantasmes i els melodrames de fulletó, per subvertir-ne la lògica. Un recull que funciona com a homenatge i com a paròdia de la ficció pulp, una celebració de la naturalesa de la ficció escrita amb una simpatia infinita pels personatges.
Jordi Masó (Granollers, 1967) és pianista i escriptor. Ha actuat per Europa, Àsia i Amèrica. Treballa de professor a l’ESMUC. Ha gravat més de cinquanta discos —la majoria per a la discogràfica Naxos— i és autor de tres reculls de contes breus i microrelats: Els reptes de Vladimir, Catàleg de monstres i Les mil i una. Molts dels seus textos han estat premiats en concursos literaris.
|