BLAI BONET | Míster Evasió

L’Adolescent —la musa de Blai Bonet— ja no viu tancat al sanatori: en aquesta novel·la l’autor juga a ser català. Fa néixer el seu heroi a Calella de Palafrugell, l’envia als barris alts de Barcelona a acabar d’educar-se, d’allà al Somorrostro a catequitzar canalla i al Xinu a desflorar-se, i cap a Suïssa a conèixer el Gran Poeta exiliat.

“Fer el màrtir durant trenta anys és un luxe dels Medici: no ho soc. I és una impostura. Un màrtir a Ginebra, cinquanta mil pessetes de sou mensuals, el balcó del despatx que dona sobre el llac… Bofill, ser un gigoló de la història és pitjor que ser-ho d’una doneta que fa de la vida. Ser un símbol, quina misèria!”

Míster Evasió és l’educació sentimental d’un senyoret de l’Empordà, aquesta “reserva espiritual de Catalunya y baluarte moral de Occidente”. I una guia completíssima dels mites que fonamenten un país. I una ratxa d’aire fresc com de vegades en bufen a les literatures sota estricta vigilància. Publicat al mític 1969, per primer cop se’n pot llegir la versió íntegra, amb els fragments que n’havia evacuat el censor franquista —i que, curiosament, són els que més claven l’urpa en les sagrades essències de la catalanor.

Blai Bonet, més verdenc que mai.

Blai Bonet i Rigo (Santanyí, 1926 – Cala Figuera, 1997), poeta. Fill d’una família humil, el seu pare era euguer. Ingressà al seminari de Palma als deu anys i el deixà als disset per mor de la tuberculosi. La publicació de Quatre poemes de Setmana Santa (1950), Entre el coral i l’espiga (1952) i Cant Espiritual (1953) mostrà l’existència d’una veu poètica sensual, i ben crítica, que trencava i il·luminava. Tot d’anys, repartits entre Mallorca i Barcelona i el Montseny. La novel·la El mar (1958) fou premiada i escandalitzà els benpensants; Agustí Villaronga la traslladà al cinema (2000). Una producció incessant: els poemaris Comèdia (1960) i L’Evangeli segons un de tants (1967), la peça teatral Paresceve (1957), les novel·les Haceldama (1959) i Judes i la primavera(1963).