Deu anys després d’Els ocells, Víctor García Tur torna a homenatjar el mestre Hitchcock amb una novel·la absorbent com una espiral
«Era una guillada, segurament. O pitjor, una idealista. Podia ser que tingués raó i els temps estiguessin canviant, en Muntadas no ho negava, però hi havia la possibilitat que el món estigués embogint sota els efectes de la por al desastre final»
Hi ha homes que s’escapen de tot menys del paper que els ha tocat representar. En Muntadas és un fill d’exiliats mal arrelat a la Nova York dels anys seixanta. Un enigmàtic cercabregues que es passa mitja vida a l’antre de l’Owen allargant el compte de deutes. La nit que és expulsat de casa de la seva parella per no entendre els límits de la festa que s’hi havia organitzat, es troba una dona que li ofereix un feix de bitllets a canvi de provocar un divorci. El nostre home es fica de peus a una enorme galleda i comença la seva aventura per l’alta i baixa societat americana, un niu de personatges impensables units per la desfeta de les identitats. Allà hi coneixerà la Maud, la que hauria de ser la seva víctima, i tot fa preveure que en sortirà escaldat. Art, simulacre, fanatisme i referents cinematogràfics en una combinació de ritme endimoniat i absorbent com una espiral.
Víctor García Tur. Vet aquí un espècimen curiós de creador. Víctor García Tur és dissenyador gràfic i escriptor. A banda de ser professor a l’Escola Bloom i a Eina Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, és el responsable de moltes cobertes de llibres de Comanegra, Angle Editorial i Arcàdia, i també dissenya la revista Branca. Històries i vinyetes. Com a escriptor es va batejar el 2008 amb Twistanschauung, guanyador del premi Documenta, i amb l'última novel·la abans d'Els claustres (L'aigua que vols, 2021) va obtenir el premi Sant Jordi. Pel mig, dues novel·les més i un llibre de contes que han estat tots una festa lectora. Aquesta és la segona vegada que balla amb el mestre Hitchcock.
