La matinada d’un u de gener, l’Heribert es desperta amb la sensació que no ha canviat únicament d’any: els objectes i les persones que l’envolten se li apareixen cada cop més distants i injustificables. Artista al cim d’una fama àrduament conquistada, quan ara es posa davant de les teles en blanc ja no té ganes de pintar-les. Avorrit, s’adorm mentre fa l’amor amb la Hildegarda, descobreix que l’Helena (que és, alhora, la seva muller i la seva galerista) l’enganya amb un quatreulls extravagant, i no sap com seduir una adolescent (i és ella que finalment el sedueix a ell, que es deixa fer, apàtic)…