«A la badia de Roses, just davant de la platja de la Perola, els llobarros mengen, caguen i neden dins les piscifactories, que són i sempre seran tot el seu món. No es pot dir que els sembli malament. La qüestió és halar, voltar i procurar no rascar la xarxa amb el llom. No deixar-se gaires escates pel camí. Gaudir del que hi ha, si és que es pot gaudir d’alguna manera, fins que tot s’acabi d’un dia per l’altre sense entendre ben bé per què. Algú —possiblement algú massa pretensiós— podria dir que la seva realitat no és tan diferent de la nostra. El resguard de la xarxa et salva de tintoreres, de corbs marins, d’inquietuds que acabaries odiant. És veritat que ningú és tan idiota com un l