Mikhaïl Bulgàkov (Kíev, 1891 - Moscou, 1940). Endimoniada com poques en la història de la literatura, l’escriptura de Bulgàkov és, sobretot, un prodigi d’imaginació. També són carretades de sàtira corrosiva, sovint oculta entre rialles i jocs de prestidigitador. Va exercir de metge a la província de Smolensk, que té un paper clau en Els ous fatídics, i a partir de les seves primeres publicacions (aquesta o Cor de gos) va acumular cada vegada més animadversions del poder soviètic. Va ser acusat d’irracionalista i mal patriota per la crítica oficial, però va acabar escrivint un temple narratiu com El Mestre i Margarita. Avui la seva paròdia de la burocratització extrema i els règims de discurs únic ens interpel·len més que mai.