EMIL FERRIS | El que més m'agrada són els monstres (vol.1)

Karen Reyes és una nena de 10 anys que viu a la convulsa Chicago de finals dels anys 60 i que, a través del seu diari fictici, intenta resoldre l’assassinat de la seva engimàtica veïna, Anka Silverberg, una supervivent de l’Holocaust. A mesura que la Karen aprofundeix en la seva investigació, s’entrecreuen les vides de tots aquells que l’envolten: el seu germà Deeze, a l’espera d’un imminent allistament al Vietnam i al qual el persegueix un secret del passat; la seva mare Marvela, una dona imprevisible que ha estat el pal de paller d’una família parcialment disfuncional; Sam Silverberg, bateria de jazz i vidu recent; el senyor Gronan, propietari de l’edifici i mafiós a temps parcial; Sylvia Gronan, la seva dona i guardiana dels secrets de la comunitat; i un bon catàleg d’amics de la Karen tant reals com imaginaris. La investigació del crim de l’Anka Silverberg es tenyeix d’un imaginari simbòlic de pel·lícules de terror i d’iconografia de les revistes pulp de monstres. A través de la mirada de la Karen, aquest còmic colossal posa en escena la convergència d’allò personal i allò polític, del passat i el present, i aprofundeix finalment en tots els monstres reals: la malaltia, el racisme, l’homofòbia i l’Holocaust.