MAGGIE O'FARRELL | La mà que prenia la meva

La jove Lexie Sinclair somia en una vida extraordinària i, des del poblet on viu amb els pares i germans, planeja una fugida a Londres, la gran ciutat. Allà es trobarà amb l'Innes Kent, un jove sofisticat que l'introduirà en l'apassionant món del Soho bohemi dels anys cinquanta, i aprendrà l'ofici de reportera, coneixerà els artistes més importants del moment i es llançarà plenament a la vida i a l'amor. Anys més tard, al Londres contemporani, una jove pintora, l'Elina, navega vertiginosament per les primeres setmanes de maternitat, no acaba de trobar-se a ella mateixa i no pot recordar ni un sol detall sobre una petita gran qüestió: el part. Per a la seva parella, en Ted, la paternitat també està sent desconcertant: ha fet aflorar records perduts, plens d'imatges que no aconsegueix situar i que no sap d'on surten.
Maggie O'Farrell ens brinda una novel?la esplèndida sobre dues dones connectades al llarg de cinquanta anys a través de l'art, l'amor, la traïció, els secrets, les mentides més íntimes i la maternitat.

Maggie O’Farrell (1972) nació en Coleraine, Irlanda del Norte. Es autora de siete novelas: After You’d Gone (2000), My Lover’s Lover (2002), The Distance Between Us (2004, ganadora del premio Somerset Maugham), La extraña desaparición de Esme Lennox (2007), The Hand That First Held Mine (2010, ganadora del Costa Novel Award), Instrucciones para una ola de calor (2013) y Tiene que ser aquí (2016, finalista del Costa Novel Award).