La temptació d’escriure com un altre autor —en una llengua i un estil manllevats— és tan antiga com l’autoria individual i els primers èxits literaris. Es parodia per riure, per criticar, per exposar idees oposades a les del text o l’autor que es pren com a referència, de vegades s’imita per admiració i, sobretot, per jugar: com una demostració d’habilitat i com un joc d’intel·ligència.
Julià Guillamon ha reunit una antologia dels clàssics de la literatura catalana apòcrifa, des de Cerverí el Jove fins a Montserrat Roig i Baltasar Porcel, passant per Josep Pla, Josep M. de Sagarra, Mercè Rodoreda i Rosa M. Arquimbau. Molts d’aquests textos, d’autor desconegut, es van publicar a 'L’Esquella de la Torratxa', 'El Be Negre'i el 'Papitu'. D’altres han estat escrits per autors com Terenci Moix, Ramon Barnils, Quim Monzó i Sergi Pàmies.
Amb una pinacoteca apòcrifa de falsos nonells, dalís i mirós.
Julià Guillamon (Barcelona, 1962) és autor de llibres d’assaig i història cultural, i també d’obres de creació. Entre els primers destaquen 'Jamás me verá nadie en un ring. La historia del boxeador Pedro Roca'(2014) i 'Joan Perucho, cendres i diamants. Biografia d’una generació'(2015). Entre les obres de creació cal esmentar 'Les cuques'(2020) i 'Les hores noves'(2022). Una part de la seva obra aborda la reescriptura i el palimpsest, des de la perspectiva de l’estudi —'Joan Perucho i la literatura fantàstica' (2020)— i de la narrativa —«L’enramada», dins el volum 'La fàbrica de gel' (2021), a partir d’«En Garet a l’Enramada», de Joaquim Ruyra. Amb Toni Benages i Gallard és autor del còmic 'Josep Palau i Fabre. La joia de viure'(2017), publicat per Males Herbes.